Cicle B - Lectures Is 40, 1-5. 9-11 Sal 84, 9-14 2 Pe 3, 8-14 Mc 1, 1-8 2ª setmana Comentari de l'evangeli per: Mn. Francesc Planella		Evangeli s/Sant Marc Comença l'Evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu. En el profeta Isaïes hi ha escrit: «Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí. És la veu d'un que crida en el desert: Prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes». Es presentà, doncs, Joan, que batejava en el desert i que predicava un baptisme de conversió per al perdó dels pecats. Anaven a trobar-lo gent d'arreu de Judea i tots els habitants de Jerusalem, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà. Joan duia una roba de pèl de camell i portava una pell a la cintura; s'alimentava de llagostes i mel boscana. I predicava així: «Després de mi ve el qui és més fort que jo, i jo no sóc digne ni d'ajupir-me a deslligar-li les corretges de les sandàlies. Jo us batejo amb aigua, però Ell us batejarà amb l'Esperit Sant».
		ADVENT : Celebrar l'Advent vol dir viure l'espera del compliment de les promeses, renovar l'expectativa de la vinguda del Regne. És l'esperança d'Israel, els profetes van proclamar el Messies, Joan Baptista prepara el seu camí. És l'esperança del pobre en l'humilitat i la joia: Maria, Josep, Isabel i Zacaries esperan el Salvador. És també la nostra esperança: espera feta de pregària, de vetlla, de austeritat, de discerniment davant el Senyor que ve. (Escrit del 27 .11.2011 de Gaetano)

La història dóna testimoni de persones extraordinàries que han sabut mirar la vida amb ulls nous, amb un desig de canvi, de transformació, despertant valors que estaven adormits en el cor de les persones. No cal dir que la més sobresortint de totes ha estat la persona de Jesús. Però n’hi ha hagut d’altres entre les quals sobresurt la persona de Joan, anomenat el Baptista. La litúrgia d’Advent ens el recorda cada any. Sant Marc ens ha dit: Joan predicava un baptisme de conversió, per obtenir el perdó dels pecats (Mc 1,1-8). La seva predicació i el seu baptisme varen tenir lloc al desert, lloc de silenci, de trobament amb un mateix i amb Déu.

¿L’anada al desert era un fugida, un menyspreu, de la vida que es portava a la ciutat? ¿Separar-se del Temple, la casa de Déu per excel·lència tan apreciada pels jueus, significava una desvaloració de tot el cerimonial que allí s’hi portava a terme? ¿Per què no anava Joan als llocs on podia trobar-se amb més gent o no buscava els centres de poder per fer sentir més la seva paraula? Pot estranyar que Joan escollís el desert, cosa que no va fer Jesús que recorria pobles i viles predicant la Paraula de Déu.

M’atreveixo a dir que Joan va al desert per despertar la consciència de moltes persones que necessitaven trobar-se de ple amb elles mateixes i amb Déu. Era un lloc molt apreciat en la tradició jueva. Calia que les persones fossin capaces de sortir de la vida normal quotidiana i trobar un lloc de silenci. La seva crida es va fer sentir i va ser capaç de remoure consciències i oferir un camí nou anomenat “conversió” o canvi de vida. Ho recorda l’evangeli d’avui: Anaven a trobar-lo (Joan) de tot arreu de Judea, amb tota la gent de Jerusalem, confessaven els seus pecats i es feien batejar al riu Jordà.

 Penso que Joan tenia també alguna cosa a dir sobre tot el cerimonial religiós que se celebrava al Temple. S’havia convertit en un ritual, sense vida, sense cor. Els profetes anteriors a Joan ja havien manifestat la seva disconformitat amb aquesta mena de religiositat. Isaïes parlava així en nom de Déu: Ell us diu: ¿Per què m'oferiu tants sacrificis? Estic embafat d'holocaustos de xais i de greix de moltons; ja en tinc prou, de sang de vedells, de bocs i de cabrits!(Is1,11). Jeremies insistia en aquest rebuig de part de Déu: Què n'haig de fer jo, de l'encens de Saba, del jonc olorós portat de lluny? No m'agraden els vostres holocaustos, els vostres sacrificis em desplauen (Jr 6,20). Joan és una veu que crida contra les aparences religioses, i cerca la sinceritat de cor, el canvi de les persones, la conversió.

En el salm 50 trobem aquest mateix pensament, fet pregària: Les víctimes no us satisfan; si us oferia un holocaust, no me'l voldríeu. La víctima que ofereixo és un cor penedit; un esperit que es penedeix, vós, Déu meu, no el menyspreeu. Joan volia ajudar les persones a trobar Déu, un Déu que se’ns acosta, i que només el trobarem quan vivim amb sinceritat, amb noblesa, quan som capaços d’obrir-li una escletxa en la nostra vida. Ho recorda el teòleg J. M. Rovira: “Déu s’acosta a nosaltres cercant l’escletxa que la persona humana té oberta a tot allò que és bo, veritable, a allò que és bonic, a tot allò que és humà” (Citat per Pagola).

Podríem qualificar Joan Baptista dient que era un desvetllador de consciències. Em sembla que el seu missatge continua tenint actualitat. Si vivim una vida superficial, intranscendent, necessitem escoltar el seu crit d’atenció. Si estem submergits en el soroll, la pressa, les ambicions, cal fer cas del que demana Joan.

Girona, 4 de desembre de 2011