Cicle B - Lectures Is 61, 1-2a. 10-11 Lc 1, 46-54 1 Ts 5, 16-24 Jn 1, 6-8. 19-28 3ª setmana Comentari de l'evangeli per: Mn. Francesc Planella		Evangeli s/Sant Joan Déu envià un home que es deia Joan. Vingué com a testimoni a donar testimoni de la llum, perquè per ell tothom cregués. Ell no era la llum, venia solament a donar-ne testimoni. Aquest és el testimoni que Joan va donar quan els jueus li enviaren sacerdots i levites des de Jerusalem a interrogar-lo. Li preguntaren: «Qui ets, tu?». Ell no es va negar a respondre i confessà clarament: «Jo no sóc el Messies». Ells li preguntaren: «Qui ets, doncs? Elies?». Els respon: «No el sóc». «Ets el Profeta?». Respongué: «No». Llavors li digueren: «Doncs qui ets, tu? Què hem de respondre als qui ens han enviat? Què dius de tu mateix?». Ell va declarar: «Sóc la veu d'un que crida en el desert: ‘Adreceu el camí del Senyor’. Així ho va dir el profeta Isaïes». Alguns dels enviats, que eren dels fariseus, li van fer aquesta altra pregunta: «Per què bateges, doncs, si no ets el Messies, ni Elies, ni el Profeta?». Joan els respongué: «Jo batejo només amb aigua; però enmig vostre hi ha el qui vosaltres no coneixeu, el qui ve després de mi, i jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies». Això va passar a Betània, a l'altra banda del Jordà, on Joan batejava.
		ADVENT : L'Advent ... ens convida a aturar-nos, en silenci, per captar una presència. És una invitació a comprendre que els esdeveniments de cada dia són gestos que Déu ens dirigeix, signes de la seva atenció per cada un de nosaltres. Cuán sovint ens fa percebre Déu una mica del seu amor! Escriure -per dir-ho així- un "diari interior" d'aquest amor seria una tasca bella i saludable per a la nostra vida. L'Advent ens convida i ens estimula a contemplar el Senyor present. La certesa de la seva presència, no hauria d'ajudar a veure el món d'una altra manera? No hauria d'ajudar a considerar tota la nostra existència com "visita", com una manera en què ell pot venir a nosaltres i estar a prop nostre, en qualsevol situació? (Benet XVI -28/11/2009)

La Litúrgia del present diumenge torna a presentar-nos la figura de Joan Baptista que amb la seva manera de pensar i de fer va cridar l’atenció de moltes persones. El moviment del Baptista va tenir un fort arrelament i es va escampar fora de les fronteres del poble d’Israel, com la ciutat d’Efes (Àsia Menor, actual Turquia). El llibre dels Fets dels Apòstols ens diu: Pau va recórrer les regions de l'interior de l'Àsia i després va baixar a Efes. Allà va trobar uns deixebles  i els preguntà: Ja vau rebre l'Esperit Sant, quan us vau convertir a la fe? Ells li respongueren: Ni tan sols hem sentit a dir que hi hagi un Esperit Sant. Pau els digué: Doncs quin baptisme heu rebut? Li contestaren: El baptisme de Joan (Ac 19, 1-3).

 Un historiador jueu, Flavi Josef, diu que Joan va ser una home bo, que va exhortar els jueus a practicar la virtut, a fer justícia als altres, a ser piadosos amb Déu i que s’acostessin a rebre el baptisme. Aquest és el gran impacte que va causar en el poble la predicació del Baptista (Vegi’s Evangelio según san Marcos, Vicent Taylor,pàg. 169). Aquesta popularitat del Baptista va començar a alarmar les autoritats jueves, que es varen moure per investigar qui era aquest home lliure que s’havia col·locat al marge de les institucions i predicava sense cap autorització. “Queda clar, diu un teòleg, que l’ensenyament i el testimoni de Joan no coincidia amb el que ensenyaven i volien els dirigents religiosos”(J.M. Castillo).

D’aquí ve la investigació de què ens parla l’evangeli d’avui: Envien a Joan uns delegats, sacerdots i levites per interrogar-lo. ¿Qui era aquell home que s’atrevia a predicar fora de la ciutat santa de Jerusalem, el territori de la religió oficial que no tolerava que s’anunciés cap missatge al marge de les autoritats? (Castillo). La llibertat d’esperit, la noblesa, la sinceritat, xoquen sempre amb aquells que es pensen ser els amos de la religió, de la veritat. La força li va de dalt, de Déu. Això no podien o no volien reconèixer-ho aquells que l’interrogaven. En una ocasió, Jesús preguntava als grans sacerdots, als mestres de la Llei i als notables: El baptisme de Joan, ¿venia de Déu o dels homes? Contesteu-me. Ells discutien i respongueren a Jesús: No ho sabem (Vegi’s Mc 11,27-30).

Joan no tenia títols ni poder, ni els reivindicava, ni s’hi volia recolzar. Tenia només la força de la Paraula. Ja n’hi havia prou i era suficient. No té cap mena de pretensió. És només una veu, una paraula, que crida en ple desert: Aplaneu el camí. És a dir, obriu pas a Déu que ve a la vostra vida, ve a portar un canvi, una transformació, ve a canviar la vida de les persones i de la societat. ¿Això havia d’espantar a les autoritats, als dirigents religiosos? Allò que surt del camí marcat oficialment causa sempre problemes. Això va passar a Joan, home tingut en poca consideració i en poca estima per l’estament oficial.

Joan va ser una veu escoltada i acollida per algunes persones i rebutjada per altres. Jesús deia als grans sacerdots i notables del poble: Vingué Joan per encaminar-vos a fer el que Déu vol, però no el vau creure. Els publicans i les prostitutes sí que el van creure; en canvi, vosaltres, ni després de veure això, no us heu penedit ni l'heu cregut (Mt 21,32). Les autoritats rebutgen i els de mala vida acullen la veu de Joan. Seria molt trist que això mateix passés entre nosaltres. ¿No se senten veus que volen impulsar un canvi, una renovació, per poder acollirmillor el Senyor que no deixa de venir a la nostra vida? Són veus que sonen per a moltes persones, comunitats cristianes i Església, com a dissonants, discordants, i s’intenta fer-les callar. Cal tenir un esperit fi per descobrir-hi el camí de Déu.

Girona, 11 de desembre de 2011