Cicle B - Lectures 2 S 7, 1-5. 8b-12. 14a-16 Salm 88, 2-29 Rm 16, 25-27 Lc 1, 26-38 4ª setmana Comentari de l'evangeli per: Mn. Francesc Planella		Evangeli s/Sant Lluc En aquell temps, Déu envià l'àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, a una noia verge, unida per acord matrimonial amb un home que es deia Josep i era descendent de David. La noia es deia Maria. L'Àngel entrà a trobar-la i li digué: «Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu». Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. L'Àngel li digué: «No tinguis por, Maria. Déu t'ha concedit la seva gràcia. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l'anomenaran Fill de l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi». Maria preguntà a l'àngel: «Com podrà ser això, si jo sóc verge?». L'àngel li respongué: «L'Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l'anomenaran Fill de Déu. També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, perquè per a Déu no hi ha res impossible». Maria va dir: «Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules». I l'àngel es va retirar.
		ADVENT : En aquest temps d'Advent reforcem la certesa que el Senyor ha vingut enmig nostre i contínuament renova la seva presència de consolació, d'amor i d'alegria... Encomanem el nostre camí a la Verge Immaculada, l'esperit es va omplir d'alegria en Déu Salvador. Que ella guiï el nostre cor a l'espera joiosa de la vinguda de Jesús, una espera plena d'oració i de bones obres.

Avui hem escoltat, de nou, l’escena de l’Anunciació a Maria (Lc 1,26-38) que ja escoltàvem el dia de la Puríssima. És una escena de gran contingut religiós, bíblic, que mereixeria reflexions més profundes de les que podem dedicar-li en aquests moments. Penso que l’Anunciació ens manifesta la manera d’actuar de Déu, que no és com la que nosaltres acostumem a imaginar. Abans de tot, seria bo de tenir ben present el que s’ha escrit: “L’evangelista Lluc presenta, en forma de diàleg ple de referències bíbliques, una paraula interior de Déu a Maria que era l’única que la podia donar a conèixer”. Déu parla al cor, a la intimitat, de les persones, i així ho va fer amb Maria per fer-li conèixer el misteri del que havia planejat per al bé de la humanitat.

El Déu de la insignificança.- Podem dir molt clarament que Déu actua a través de la insignificança, en llocs que podem considerar poc aptes per a manifestar el seu misteri. L’evangelista ens diu que Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de la Galilea anomenat Natzaret. Galilea era una regió menyspreada per Israel. Els seus habitants eren tinguts per ignorants, impurs; calia evitar la relació amb ells. Deia un mestre jueu: “Galilea, Galilea, tu odies la Thoráh” (Castillo).En una regió tan menyspreada, tinguda en tan poca consideració, Déu s’hi fa present. Per a Déu la insignificança és la grandesa.

La ciutat de Natzaret era ignorada o marginada pels escriptors. L’historiador jueu Flavi Josef no l’esmenta en els seus escrits. A l’Antic Testament no se’n fa cap menció. Aquesta poca consideració per Natzaret continuava en temps de Jesús. Felip diu a Natanael: Hem trobat aquell de qui van escriure Moisès, en els llibres de la Llei, i també els profetes: és Jesús, fill de Josep, de Natzaret. Natanael li replicà: De Natzaret en pot sortir res de bo? I Déu fixa la seva mirada en Natzaret per realitzar coses grans que només es poden entendre per la fe.

Maria, la desconeguda.- Maria ocupa un lloc central en el relat de l’Anunciació. I no era pas una dona coneguda. Era una persona senzilla, humil, petita, sense cap relleu social, però plena d’aquesta vida que els creients guarden com un gran tresor i no crida l’atenció de ningú. El cant del magníficat parla de la consciència que ella tenia de la seva petitesa i de ser una serventa. I Déu es fixa en ella per dur a terme un gran misteri: fer-se home. Joan ho expressa amb paraules ben conegudes de tots nosaltres: El qui és la Paraula s'ha fet home i ha habitat entre nosaltres (Jn 1,14).

Sant Pau parla així del misteri de Déu que pren forma humana: Ell, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu,  sinó que es va fer no res: prengué la condició d'esclau i es féu semblant als homes.(Fl 2,6-7). Maria és la qui portarà en el seu si aquest misteri, com se li anuncia. És el mateix Pau qui escriu: Quan va arribar la plenitud del temps, Déu envià el seu Fill, nascut d'una dona (Ga 4,4). Tanmateix, ens sembla que l’apòstol Pau podia ser més explícit i no limitar-se a dir que Jesús va néixer d’una dona. ¿És que volia subratllar la senzillesa de Maria i l’actuació de Déu a través de la insignificança?

Crec que podem aplicar perfectament a Maria aquestes paraules de Pau: Déu, per confondre els savis, ha escollit els qui el món té per ignorants; per confondre els forts, ha escollit els qui són febles als ulls del món (1Co 1,27). Maria, la feble, la petita, la desconeguda, és la força i la saviesa de Déu.

Girona, 18 de desembre de 2011