La narració sobre l’adoració dels mags té un regust fortament llegendari. Resulta difícil afirmar que es tracta d’una narració històrica. Aquesta és la conclusió a la qual arriben molts entesos després d’haver fet grans esforços per identificar aquests personatges anomenats mags, que han estat considerats com a membres de la casta sacerdotal persa, uns savis o uns astròlegs. També s’han fet esforços per identificar l’estrella sense poder arribar a cap conclusió clara. Podem dir que, a través d’aquesta narració, sant Mateu ens presenta una reflexió, una catequesi: Déu es dóna a conèixer a gent que no tenia res a veure amb el poble d’Israel, no coneixia la Bíblia, no sabia qui era Jahvé, el Déu dels jueus. L’evangelista marca el camí per arribar a trobar-se amb Jesús i venerar-lo, adorar-lo.

Persones que busquen.- Podem veure en els mags unes persones que busquen la veritat. No podem saber quines investigacions feien per a arribar a conèixer-la. En les seves recerques es troben amb una intuïció o una il·luminació especial representada per l’estrella, que no és un astre sinó el símbol d’una nova llum. Mateu té ben present el que imaginaven els antics: que, en el naixement d’una persona, sobretot si era important, apareixia en el firmament una estrella. És un símbol ben bonic del que devien experimentar els mags: una llum que brillava en el firmament del seu cor. Podríem dir com sant Agustí: No buscaries Déu si abans ell no t’hagués fet sentir les ganes de buscar-lo. Els mags ja estaven tocats per Déu que es donava a conèixer.

Però la recerca de Déu no resulta fàcil. Els mags varen tenir moments de llum forta, seguits de moments de foscor. La llum de Déu no brilla sempre amb la mateixa claredat en el cor de les persones, cosa que sembla estranya i que fa que moltes persones es facin enrere en el camí. Mateu ens presenta els mags que també viuen moments de foscor i no deixen de buscar, interessar-se, preguntar. Aquesta situació ve representada per la desaparició de l’estrella i fa que els mags preguntin: ¿On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Buscar en la foscor té una recompensa: el camí no enganya sinó que fa trobar el Crist.

Mags que adoren.- Els mags arriben al final del seu camí i troben el Crist. Davant d’Ell l’actitud més natural és prostrar-se a terra i venerar-lo. L’evangeli que hem escoltat ens diu que es prostraren a terra i li van presentar el seu homenatge. No sembla una bona traducció de l’original grec. Més que prosternar-se per oferir un homenatge, els mags es prosternen per adorar Jesús reconeixent-lo com a Déu. L’acció de prosternar-se només es fa davant de Déu per adorar-lo. Mateu ho té present al llarg del seu evangeli. Un incident esdevingut en una barca amb Jesús, acaba així: Els qui eren a la barca es prosternaren davant d'ell i exclamaren: Realment ets Fill de Déu (Mt 14,33). Prosternar-se per reconèixer i adorar Jesús com a Fill de Déu. Després de la resurrecció els deixebles prenen aquesta actitud: En veure Jesús, el van adorar (Mt 28,17).

El final del camí de recerca de Jesús culmina en el reconeixement de la seva persona com a Senyor, Fill de Déu, Emmanuel (Déu amb nosaltres). Potser ens sembla que a nosaltres no ens cal adoptar aquest camí de recerca perquè ja hem trobat el Crist. Però, ¿el coneixem de debò? ¿No ens cal anar caminant buscant de conèixer-lo millor i adorar-lo amb tot el cor? ¿Quin Déu adorem? Diu un pensador: “¿Davant de qui ens agenollem nosaltres? ¿Com es diu el “déu” que adorem en el fons del nostre cor?” (Pagola). Imitem els mags.

Girona, 6 de gener de 2012.