Cicle B - Lectures Gn 3, 9-15. 20 Sal 97, 1-4 Ef 1, 3-6. 11-12 Lc 1, 26-38 propi Comentari de l'evangeli per: Mn. Francesc Planella		Evangeli s/Sant Lluc En aquell temps, Déu envià l'àngel Gabriel a un poble de Galilea anomenat Natzaret, a una noia verge, unida per acord matrimonial amb un home que es deia Josep i era descendent de David. La noia es deia Maria. L'àngel entrà a trobar-la i li digué: «Déu te guard, plena de la gràcia. El Senyor és amb tu». Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. L'àngel li digué: «No tinguis por, Maria. Déu t'ha concedit la seva gràcia. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l'anomenaran Fill de l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi». Maria preguntà a l'àngel: «Com podrà ser això, si jo sóc verge?». L'àngel li respongué: «L'Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l'anomenaran Fill de Déu. També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, perquè per a Déu no hi ha res impossible». Maria va dir: «Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules». I l'àngel es va retirar.
		ADVENT : Benet XVI ha fet un comentari a la salutació de l'àngel a la mare de Jesús, en el qual es funda la celebració de la festa de la Immaculada Concepció, "Déu te guard, plena de gràcia. El Senyor és amb tu ". "L'expressió" plena de gràcia "indica l'obra meravellosa de l'amor de Déu, que ha volgut tornar-nos la vida i la llibertat, perdudes amb el pecat, mitjançant el seu Fill Unigènit encarnat, mort i ressuscitat". "També a nosaltres se'ns regala la "plenitud de la gràcia" que hem de fer resplendir en la nostra vida, perquè "el Pare del nostre Senyor Jesucrist -escriu sant Pau- ens ha beneït amb tota benedicció espiritual ... i ens ha elegit abans de la creació del món per ser nats i immaculats ... predestinats a ser per Ell fills adoptius "". (Benet XVI a la Plaça d'Espanya - Roma 8/12/2011)

En ple Advent, la litúrgia ens presenta la figura de Maria en aquesta festa de la Puríssima, com se la coneix popularment. Maria és una figura extraordinària en la història cristiana. Però ¿com pot tenir una actualitat avui per als creients i per a mateixa Església quan les circumstàncies que ella va viure eren ben diferents de les actuals? Avui, que necessitem un retorn al Jesús de Natzaret per descobrir de nou el seu missatge, Maria ens hi acompanya sense cap mena de dubte.

Maria de l’esperança.- Ens trobem en unes circumstàncies que gairebé han fet morir en nosaltres l’esperança. ¿Qui espera que la nostra societat canviï i s’obrin nous camins per viure amb pau, amb il·lusió? ¿Qui parla avui de la possibilitat d’un món nou en el qual desapareixeran els odis, les agressivitats, les violències, les enveges? Algú ha dit que el segle XX s’ha convertit en un immens “cementiri d’esperances”. I és una situació que continua. La confiança en el progrés s’ha ensorrat. Els grans pensadors ja no es veuen amb cor de proposar grans ideals per a canviar la vida humana. No veuen cap futur millor per a la humanitat. I deixant de banda Déu, no troben on recolzar-se. Ens adverteixen que hem d’anar aprenent a viure en la situació d’aquell que no es dirigeix enlloc (Pagola).

En aquesta situació no es pot viure. Escriu un teòleg: “L’home d’avui no mostra més que mai la necessitat que té de creure en el Déu de l’esperança?”(Rm 15,13) (Pagola). Maria és per als creients model d’esperança, esperança viscuda enmig de foscors i de dubtes. Quan se li proposa ser mare del qui seria el portador d’un canvi profund, Jesús, Maria manifesta la seva esperança dient a l’àngel: Que es compleixin en mi les teves paraules. És a dir, “espero que les teves paraules es compliran”. Maria, la dona de fe per excel·lència, es mostra forta en l’esperança enmig de dubtes ben raonables: ¿Com podrà ser això, si jo sóc verge? En temps de dubtes i foscors com els actuals, necessitem l’empenta de l’esperança de Maria.

Maria a l’aguait de Déu.- Vull dir que Maria tenia l’actitud d’un sentinella, estava a l’aguait d’aquest Déu misteriós i incomprensible que es mostra silenciosament, sense espectacularitat. La seva actitud era la de la disponibilitat a Déu, que havia fet el centre de la seva vida. Penso que aquesta actitud la trobem en l’evangeli que hem escoltat. Maria es defineix a si mateixa dient: Sóc l’esclava del Senyor. És la persona que té els ulls i el cor posats en Déu.

Alguns pensen que declarar-se esclau de Déu és rebaixar la qualitat de la vida humana. Pensen que Déu és un amo arbitrari, dominador, que vol sotmetre les persones a la seva voluntat absoluta. ¿Per què parlar encara d’esclavitud en les nostres relacions amb Déu? La paraula “esclau” no s’adiu amb la cultura d’avui quefomenta, per damunt de tot, la igualtat. No és en aquest sentit que Maria es manifesta esclava del Senyor. Maria sent el desig de donar-se, de viure a fons la seva fe. I sap que Déu és més gran que ella i que no vol enfonsar-la en la seva petitesa sinó que la mira amb bondat: Ha mirat la petitesa de la seva serventa. El Déu en qui creu Maria és un Déu que salva i no que rebaixa; per això no pot fer més que alegrar-se: La meva ànima magnifica el Senyor.

Els qui pensen que Déu humilia i rebaixa la dignitat humana, ¿no recuperarien la confiança en la vida i l’esperança en un futur millor si comptessin amb Déu, si el descobrissin de debò, si el fessin el centre de la seva vida com Maria? Ella ens ensenya a centrar-nos en el que és essencial en el nostre camí: el Déu de l’amor.

Girona, 8 de desembre de 2011