Cicle B - Lectures


Is 52, 7-10

Salm 97, 1-6

Hb 1, 1-6

Jn 1, 1-18

propi

Comentari de l'evangeli per:
Mn. Francesc Planella


Evangeli s/Sant Joan

Al principi existia el qui és la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu. Ell estava amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l'existència, i res no hi ha vingut sense ell. En ell hi havia la vida, i la vida era la llum dels homes. La llum resplendeix en la foscor, i la foscor no ha pogut ofegar-la.
Déu envià un home que es deia Joan. Vingué com a testimoni a donar testimoni de la llum, perquè per ell tothom cregués. Ell no era la llum, venia solament a donar-ne testimoni.
Existia el qui és la llum veritable, el qui ve al món i il·lumina tots els homes. Era present en el món, que per ell ha vingut a l'existència, i el món no l'ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l'han acollit. Però a tots els qui l'han rebut, als qui creuen en el seu nom, els ha concedit de ser fills de Déu. No han nascut per descendència de sang, ni d'un desig carnal, ni d'un voler humà, sinó de Déu mateix.
El qui és la Paraula s'ha fet home i ha habitat entre nosaltres, i hem contemplat la seva glòria, glòria que ha rebut com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat.
Joan dóna testimoni d'ell quan proclama: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi em passa al davant, perquè, abans que jo, ell ja existia.» De la seva plenitud, tots nosaltres n'hem rebut gràcia rere gràcia. La Llei fou donada per Moisès, però la gràcia i la veritat han vingut per Jesucrist. A Déu, ningú no l'ha vist mai: el seu Fill únic, que és Déu i està en el si del Pare, és qui l'ha revelat.

 

Any Litúrgic
<< Anterior

Nadal 2011
següent>>
 

Nadal. Aquesta és la paraula que conté un gran misteri, desfigurat per tot el que ens ofereixen els mitjans de comunicació i el nostre mateix ambient. Vull invitar-vos a entrar en el cor d’aquesta misteri amb una actitud contemplativa. Tots sabem que celebrem el naixement d’un infant, anomenat Jesús, que ha portat un llevat de vida nova per a tota la humanitat. Podem preguntar: ¿Tan misteriós és el naixement d’un infant, quan és un fet joiós repetit cada dia? ¿Què té d’especial el naixement de Jesús? ¿On és el seu misteri?

El naixement de Jesús no va ser conegut per moltes persones. Va néixer enmig d’una gran solitud i silenci, i en situacions poc aptes per a acollir un nou nat. Em podreu dir que l’evangeli envolta aquest naixement d’una gran solemnitat. Tenim l’anunci dels àngels als pastors: Avui us ha nascut un salvador. Tenim una celebració festiva d’uns àngels que es fan presents: Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que estima el Senyor. Cal dir que la persona de Jesús només va ser coneguda plenament després de la seva resurrecció. Era una llum que descobria plenament el seu misteri. Quan Lluc escrivia sobre el naixement de Jesús, coneixia qui era i quin misteri amagava. Per això va voler envoltar aquest naixement d’un ambient festiu, joiós.

¿Quin és el misteri de l’infant nascut a Betlem? Ho descobreix el mateix evangeli, quan anomena Jesús Salvador, Messies, Senyor. La paraula Senyor s’aplicava a Déu, Jahvé. Quan Moisès demana el nom d’Aquell qui li parlava, va rebre aquesta resposta:Jo sóc el qui sóc, en hebreu, Jahvé. Era el Senyor, el Déu que apareixia davant de Moisès amb signes espectaculars: Un dia va aparèixer dalt la muntanya un núvol espès; esclataren trons i llamps. Moisès va fer sortir el poble per anar a trobar Déu. La muntanya del Sinaí fumejava tota ella, perquè el Senyor hi havia baixat enmig del foc (Vegi’s Ex 19,16-18). El nen ajagut en una menjadora era el Senyor, Déu. Era quelcom inimaginable per a la fe jueva, com continua essent-ho per a nosaltres. El Déu de majestat, distant, llunyà, transcendent, es feia present i prenia la forma humana. Déu s’ha fet proper i ha volgut compartir la vida humana. ¡Misteri grandiós, admirable, que només pot entendre el cor il·luminat per la fe! Algú ha escrit: “Déu no ha aparegut mai tan gran i admirable com quan ha aparegut més petit”.

¿Per què Déu se’ns acosta d’aquesta manera? ¿Per què vol recórrer l’existència humana amb totes les seves facetes de grandeses i febleses? Penso que la raó la trobem en aquestes paraules tan conegudes de l’evangeli de Joan: Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna (Jn 3,16). Déu estima i vol que tots tinguem vida en abundància. La vida humana pot millorar perquè Jesús hi ha deixat un llevat de vida nova, de transformació. Lluc ho diu amb aquestes paraules: Jesús és Salvador, Messies. En ningú més no podem trobar la rehabilitació de la persona humana que ha anat navegant enmig de grans contratemps. En el llibre dels Fets dels Apòstols, llegim: Fora de Jesús, la salvació no es troba en ningú més, perquè Déu no ha donat als homes cap altre nom que pugui salvar-nos (Ac 4,12).

Nadal és la celebració d’un Déu que estima. Com afirma un teòleg, “no podrem entendre el Nadal si no sabem fer silenci en el nostre cor, obrir el nostre esperit al misteri de Déu que se’ns acosta, reconciliar-nos amb la vida que ens ofereix i assaborir la festa d’un Déu Amic” (Pagola).

Girona, 25 de desembre de 2011