Cicle B - Lectures
1 S 3, 3b-10. 19
Sal 39, 2-10
1 Co 6, 13c-15a. 17-20
Jn 1, 35-42
2ª setmana
Comentari de l'evangeli per:
Mn. Francesc Planella
|
|
Evangeli s/Sant Joan
En aquell temps, Joan tornava a ser en el mateix lloc amb dos dels seus deixebles i, fixant la mirada en Jesús que passava, va exclamar: «Mireu l'anyell de Déu!». Quan aquells dos deixebles el sentiren parlar així, van seguir Jesús. Ell es girà i, en veure que el seguien, els preguntà: «Què busqueu?». Ells li digueren: «Rabí -que vol dir "mestre"-, on us allotgeu?». Els respon: «Veniu i ho veureu». Ells hi anaren, veieren on s'estava i es quedaren amb Ell aquell dia. Eren cap a les quatre de la tarda. Un dels dos que havien sentit el que deia Joan i havien seguit Jesús era Andreu, el germà de Simó Pere. Andreu anà primer a trobar el seu germà Simó i li digué: «Hem trobat el Messies -que vol dir "ungit"-. I el va portar on era Jesús. Jesús, fixant en ell la mirada, li digué: «Tu ets Simó, fill de Joan. Tu et diràs Quefes -que vol dir "pedra"».
|
|
L’evangeli de sant Joan és d’una finesa extraordinària, i la seva interpretació no resulta gens fàcil. Cal llegir-lo amb gran respecte i delicadesa. En l’evangeli d’avui (Jn1,35-42), Joan parla dels primers deixebles de Jesús: el busquen, el segueixen i conviuen amb Ell. ¿Què hem de dir del que hem escoltat?
Saber buscar.- Joan Baptista va tenir un grup de deixebles que seguien els seus ensenyaments i els posaven en pràctica. No s’haurien adherit al seu estil de viure si no haguessin sentit una inquietud, si no haguessin buscat Déu. I ara és el mateix Baptista qui els indica: el Déu que busqueu el trobareu en la persona de Jesús: Mireu l’Anyell de Déu. Bonica reflexió que fa l’evangelista sobre Jesús a la llum de la Pasqua, i que resumeix la missió que durà a terme. Jesús morirà com un anyell immolat. Joan dóna un simbolisme als fets que està explicant.
Notem que els altres evangelis presenten els primers deixebles de Jesús com uns pescadors de Galilea que deixen les barques per seguir Jesús. L’evangeli de Joan ens els presenta com a persones enrolades en la seva recerca de Déu: persones que busquen. Quan Jesús va veure que el seguien, els preguntà: ¿Què busqueu? Reconeix aquest anhel que mou els deixebles. Sense buscar, no haurien trobat la persona de Jesús. Buscar és una actitud bàsica en la vida humana i cristiana.
Seguir.- L’evangeli ens diu que els deixebles van seguir Jesús. Van seguir Jesús físicament, acompanyant-lo en el seu camí. Però hi ha alguna cosa més a tenir en compte. Seguir equival a ser deixeble. Entre els jueus, ser deixeble equivalia no solament a acompanyar el seu mestre en els seus desplaçaments, seguir-lo en els seus camins, sinó arribar a assumir els seus coneixements, la seva saviesa. El seguiment de Jesús té un significat semblant: Assumir els seus ensenyaments i el seu estil de vida.
“Seguir Jesús” és una expressió que es troba repetida al llarg dels quatre evangelis. Fixem-nos en l’evangeli de Joan. Diu Jesús: Jo sóc llum del món. El qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida (Jn 8,12). Seguir Jesús és optar per la seva llum, deixar-se il·luminar. Joan comenta el que fa Jesús amb les seves ovelles: Quan les té totes a fora, camina al seu davant, i elles el segueixen, perquè reconeixen la seva veu(Jn 10,4). Reconèixer la veu de Jesús, seguir-lo, és el que fa tot deixeble de Jesús.
Conviure.- Jesús invita a conviure amb ell els deixebles que s’havien interessat per la seva persona: Veniu i veureu on m’estic. Els deixebles es varen quedar amb Jesús aquell dia, diu l’evangelista. Aquest primer dia de convivència tindria una continuïtat. El grup de deixebles varen conviure amb Jesús llargues hores molt enriquidores per a ells. Era la manera d’anar entrant en la gran riquesa i en el misteri d’aquest personatge anomenat Jesús. Ell no els donava pas, com els mestres de la Llei, normes complicades i difícils de portar a la pràctica. Tampoc no els va donar una sèrie de veritats per a creure. Els ensenyava què és viure amb Déu, què és estimar... Això només es pot aprendre directament en l’escola de Jesús, en la convivència amb la seva persona.
Tinguem presents aquestes actituds que es deriven de l’evangeli: busquem Jesús, seguim-lo i sapiguem conviure amb Ell, sobretot en la pregària silenciosa, que és sempre una escolta atenta d’aquest Mestre que ens parla en el silenci del cor.
Girona, 15 de gener de 2012
|