Avui estem vivint en unes circumstàncies històriques en les quals resulta molt difícil anunciar l’evangeli, transmetre la fe. Tots en sofrim. No acabem de trobar la paraula que arribi al cor de tots i remogui les entranyes, faci renéixer la il·lusió per Jesús, pel seu missatge. En aquest sentit es parla d’una nova evangelització, que es fa difícil de concretar. Es parla de nous mètodes, de paraules noves, canvi d’actituds. ¿No cal també redescobrir i aprofundir l’evangeli de Jesús? ¿Els qui tenim la missió d’anunciar la Paraula de Déu ho hem fet adequadament o ens hem deixat portar per prejudicis, idees fixes, manies personals? Tenim un repte seriós: anunciar el mateix missatge de Jesús.

¿En què podem resumir aquest missatge? S’ha escrit molt sobre el resum que podríem fer del cristianisme, de la fe cristiana. A mi em sembla que la síntesi ens la dóna l’evangeli que hem escoltat. Jesús estava centrat en l’anunci del Regne deDéu. Sant Marc(1,14-20) ens diu: Jesús es va presentar a Galilea predicant la Bona Nova de Déu; deia: Ha arribat l’hora i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova.Les anades de Jesús de poble en poble tenien una finalitat molt clara: anunciar el Regne de Déu. En una ocasió la gent buscava Jesús i, quan van arribar al lloc on ell era, el volien retenir perquè no els deixés. Però ell els digué: També Haig d’anunciar el Regne de Déu a les altres poblacions. I anava predicant per les sinagogues del país dels jueus (Lc 4,42-44).

Escriu un teòleg d’avui: “Diuen els experts que això que Jesús anomena Regne de Déu és el cor del seu missatge, la passió que alimenta tota la seva vida. El que sorprèn és que Jesús no explica directament en què consisteix el Regne de Déu. El que fa Jesús és suggerir amb paràboles inoblidables com actua Déu i com seria la vida si hi hagués gent que actués com Ell” (Pagola, El camí obert per Jesús, pàg. 30). Jesús presenta el projecte de Déu de fer un món millor, un món en el qual la gent s’estimi, hi regni la pau, i la humanitat progressi en justícia, en solidaritat, en fraternitat. És un món nou que comença en el cor de les persones. Per això Jesús demana aquesta actitud: Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova.

El Regne de Déu és la vida tal com Déu la vol construir. Era aquest l’anunci que movia Jesús, el foc que duia dintre seu. Penso en el que passava a Jeremies quan es proposava deixar d’anunciar la Paraula, que li causava tants contratemps: Si em dic: No hi pensaré més, no anunciaré la paraula en el seu nom, llavors ella es torna dintre meu com un foc devorador tancat en el meu cos: he provat d'apagar-lo i no he pogut (Jr 20,9). El Regne de Déu era per a Jesús com un foc que l’empenyia amb energia a anunciar-lo, proclamar-lo. Veia com serien les persones, les lleis, els pobles, si Déu regnés i s’introduís plenament el seu projecte. ¿Com seria la societat si els qui la governen es regissin per criteris totalment humans? ¿Com canviarien els governants que busquen poder, riquesa i honor, si actuessin amb criteris inspirats en el projecte de vida plenament humana que proposa el Regne de Déu?

Podem pensar que tot això és molt utòpic o impracticable. Després de tants anys d’aquest anunci de Jesús, la nostra societat i nosaltres mateixos continuem de la mateixa manera. El que anunciava Jesús no era cap somni. Era i és possible. Només falta que tots plegats assumim el que Jesús proposa. Un pensador d’avui pregunta: “¿Com seria l’Església si només es dediqués a construir la vida tal com Déu la vol, no com la volen els amos del món? ¿Com seríem els cristians si visquéssim convertint-nos al Regne de Déu?” (Pagola).

Girona, 22 de gener de 2012