Avui ens trobem amb una inflació de la paraula. Estem cansats de sentir tantes paraules superficials, buides, sense contingut. Això ens ha portat a devaluar la paraula, que ja no ens mereix cap crèdit. Desconfiem de la paraula. Busquem amb ànsia paraules que ens omplin, ens portin pau, ens ajudin a viure de manera més humana. Em dol haver de dir-ho, però tampoc no trobem en els anunciadors de l’evangeli la paraula que arribi a la vida i hi aporti pau i llum. Penso, no obstant, que la paraula de vida que transforma, la tenim: es diu Jesús, evangeli. Jesús era paraula que sonava a veritat plena, portadora de vida. Mirem el que ens diu l’evangeli que hem escoltat (Mc 1,21-28).

A la sinagoga de Cafarnaüm, la gent va reconèixer que la paraula de Jesús tenia una força especial. Era una paraula ben diferent dels ensenyaments que venien dels mestres de la Llei. Diu Marc que la gent s’estranyava de la seva manera d’ensenyar (de Jesús) perquè no ho feia com els mestres de la Llei, sinó amb autoritat. I l’evangelista torna a subratllar: Ensenya amb autoritat una doctrina nova. Devia ser molt acusada la diferència entre Jesús i els mestres de la Llei. Ells es limitaven a repetir el que havien sentit dels seus mestres, interpretant la Llei i la tradició. Jesús ensenya amb autoritat: no es limita a repetir el que ha sentit. La paraula és seva, ningú no li ha dictat. A més, alguna cosa nova surt de la seva boca. Era molt diferent escoltar els mestres i escoltar Jesús.

¿Quina era la novetat que portava Jesús? Era l’anunci del Regne de Déu que ja començava a actuar, a fer-se present. La seva paraula era autèntica perquè es complia el que anunciava. El Regne era el projecte de Déu: fer que les persones i la societat poguessin tenir una vida millor. Per això calia lluitar contra el mal que oprimia i esclavitzava les persones. La força del Regne de Déu havia entrat en lluita oberta contra les forces de l’antiregne, que destruïen les persones. En l’evangeli del present diumenge se’ns presenta Jesús lluitant contra un home posseït per un esperit maligne. Ja sabem que, en l’antiguitat, el mal del món era imaginat com una acció del que hem anomenat diable. La força del bé de Jesús s’enfronta amb la força del mal, i Jesús surt vencedor.

La paraula de Jesús troba resistències. Marc ens ho ha dit d’aquesta manera. Quan l’esperit maligne veu Jesús es posa a cridar: ¿Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? El regne del mal es resisteix a ser destruït. Però la força de la Paraula de Jesús és eficaç i ordena al posseït de l’esperit maligne: Calla i surt d’aquest home. I la Paraula de Jesús es va complir. La paraula de Jesús té la força de la Paraula de Déu. El llibre del Gènesi recorda que, per la sola paraula de Déu, les coses vénen a l’existència: Déu digué: Que existeixi la llum. I la llum va existir…Que hi hagi un firmament… va ser així (Gn 1,1ss). En la carta als cristians hebreus, llegim: La paraula de Déu és vivaieficaç (He 4,12).. A Cafarnaüm comença a manifestar-se el Regne, la força de la paraula de Jesús, vencent el mal. Jesús va ser enviat per eliminar el regne del mal, tot allò que és demoníac.

Necessitem recuperar la Paraula de Jesús. No és una paraula que ensenya dogmes sinó que porta amor, transformació, alliberament de les persones. Ho ha escrit un teòleg d’avui: “El que més necessitem no és que ens ensenyin doctrines i teories sinó que ens alliberin de les forces del mal que causen tants sofriments” (J.M. Castillo, “La religión de Jesús, pàg. 92).

Girona, 29 de gener de 2012