Avui ens trobem ben a prop nostre amb tantes persones necessitades, pidolaires, aturats, gent sense sostre, drogoaddictes, malalts incurables... que sofrim el risc de caure en la insensibilitat. Ens hem acostumat a veure gent necessitada que volta pels nostres carrers i no sabem com han pogut arribar a aquesta situació ni si la nostra ajuda serà eficaç i es malgastarà. De tota manera, encara que ens sentim impotents per afrontar aquesta situació, penso que no ens hi podem sentir indiferents. La compassió no pot deixar d’afectar-nos.

Us invito a mirar el Jesús de l’evangeli d’avui (Mc 1,40-45). Sant Marc el presenta com una persona compassiva. Quan un leprós se li acosta per a demanar-li la curació de la seva malaltia, Jesús reacciona amb aquest sentiment tan humà de compassió. Jesús, compadit, el tocà amb la mà... La mà guaridora de Jesús és la tendresa compassiva d’una persona que estima, és sensible a les necessitats dels altres. Sí que ho vull: queda pur. Mà compassiva, amorosa, tendra de Jesús que vessa amor, bondat, vida.

Evidentment, la compassió és un tret característic de la personalitat de Jesús. Marc subratlla aquesta compassió en una ocasió que es considera rellevant en els quatre evangelis, la multiplicació dels pans: Aquells dies, hi tornava a haver una gran gentada i no tenien res per a menjar. Jesús va cridar els deixebles i els digué: Sento una gran compassió per aquesta gent, perquè ja fa tres dies que no es mouen d'aquí amb mi i no tenen res per a menjar (Mc 8,1-2). ¿Us heu fixat en aquesta expressió: Sento una gran compassió? Jesús experimenta un sentiment d’una forta compassió. La compassió és com un foc que crema dins les seves entranyes.

Diuen els entesos que la paraula original traduïda per compassió es podria traduir igualment per ira. De fet la nova Bíblia de Jerusalem tradueix així: Jesús ple d’ira. Podríem dir: amoïnat, enfadat. Jesús sentia el mal dels altres com una punxada en el seu propi cor. No estava amoïnat perquè el leprós anés a trobar-lo sinó perquè veia tantes persones que sofrien.prós anés a trobar-lo sinó perquè veia tantes persones que sofrien. El mal era la causa de la ira de Jesús. Marc subratlla la indignació de Jesús en un altre moment. En una ocasió Jesús va entrar a la sinagoga. Hi havia allí un home que tenia la mà paralitzada i els fariseus l’estaven espiant per veure si el curaria en dissabte i així poder-lo acusar.  Jesús els pregunta: És permès de curar en dissabte? Però ells callaven. Jesús se'ls anà mirant, indignat i entristit per l'enduriment del seu cor (Vegi’s Mc 3,1-6). Jesús se sent indignat perquè veu la insensibilitat dels fariseus davant d’un malalt que necessita compassió, ajuda. I veu que els poders malèfics van deixant un rastre de mal, de sofriment. Compassió i ira no es contradiuen pas en la persona de Jesús, que s’indigna pel mal i sent compassió pels qui pateixen.

Hi ha persones que pensen que no és bo indignar-se per tot el que veiem de mal en la societat. No podem restar indiferents per tantes persones necessitats, marginades, excloses de la societat. Tenim tot el dret a manifestar la nostra protesta contra aquells que governen perquè mantenen una situació insostenible, en la qual els rics són cada dia més rics i els pobres cada vegada més pobres. ¿No s’indignaria també Jesús? Que el costum de veure tantes persones que s’ho passen malament no ens torni insensibles. Jesús, el compassiu, va proclamar que els seus seguidors serem benaurats per la compassió que sentim envers els altres: Feliços els compassius: Déu se'n compadirà! (Mt 5,7). El seguiment de Jesús demana que fem nostres els seus propis sentiments, el seu estil de vida.

Girona, 12 de febrer de 2012